Mai no m’havia plantejat escriure res sobre els atacs que está patint la llengua catalana. Cal recordar que aquesta llengua, conjuntament amb el mallorquí, menorquí, eïvissenc i valencià és parlada per mes de 10 milions de persones arreu del món de forma totalment habitual i sense cap mena de complicació en, al manco, 3 països que gairebé tots coneixem; aquests són: Espanya, Andorra, i una petita localitat d’Itàlia anomenada “ciutat de l’Alguer”.
Jo soc una persona nascuda a Palència, per tant, castellano-parlant. I mes castellà que jo no crec que n’hi hagi. Molt aviat fará 7 anys que visc a Palma, una preciosa ciutat amb molta història i que está a l’illa més gran de totes d’un conjunt d’illes properes a la península ibèrica enmarcades al mar Mediterrani. Aquestes son les Illes Balears.
Mai no he fet cap curs d’aquesta llengua perquè no ha calgut i he tengut el gust de poder aprendre-la amb tota normalitat, això sí, al meu ritme, sense cap tipus d’obligació per part de cap persona. Només amb el só de la televisió, ràdio i anar agafant pràctica amb la lectura. Això vol dir que una persona és completamente capaç d’aprendre-la. Potser una altra cosa sigui parlar-la, però tot està adins del nostre cap. Tot és tirar-se a la piscina i deixar la por al calaix o a qualsevol lloc que vulguem.
Per tant, dic de manera pública que em considero un complet defenssor d’aquesta llengua que es molt antiga i s’ha de cuidar i respectar per tothom.
No vull dir res en contra de cap persona en concret perquè no puc ni em sembla el més correcte. Tan sols he volgut, en un parell de minuts, deixar escrita la meva opinió al respecte.
Animo a tothom a que parli i aprengui la llengua del lloc on viu perquè hi ha certes coses que, si segueixen vives, és gràcies a l’ésser humà, ja que ell va ser qui va crear una cosa tan important com aquesta llengua en un passat.
Una salutació!
*****
02 d’abril de 2012: petites correccions ortogràfiques.
39.569470
2.650017